«A Monarka Clinic oferim plasmafèresi terapèutica a Barcelona com a part dels nostres programes de longevitat i medicina regenerativa.»
La plasmafèresi terapèutica, també coneguda com a recanvi plasmàtic, és un procediment mèdic amb dècades d’ús hospitalari en malalties concretes. En els darrers anys també s’investiga el seu possible paper en l’envelliment, un ús encara experimental. En aquest article separem el que està demostrat del que encara s’investiga.
Resposta ràpida
La plasmafèresi (recanvi plasmàtic) separa el plasma de la sang i el substitueix per albúmina o una altra solució. Té indicacions mèdiques reconegudes: la guia ASFA 2023 recull 91 malalties i 166 indicacions. El seu ús per a longevitat és experimental: l’únic assaig aleatoritzat en persones sanes (Aging Cell, 2025; 42 participants) va mesurar rellotges biològics, no salut ni supervivència.
Què és la plasmafèresi?
La plasmafèresi és un procediment mèdic que permet extreure el plasma de la teva sang i reemplaçar-lo per una solució de reposició, com albúmina o plasma. En aquest procés es retiren substàncies presents al plasma, com proteïnes inflamatòries, immunocomplexos i autoanticossos.
Aquesta tècnica fa dècades que s’utilitza als hospitals per tractar malalties autoimmunes i altres patologies amb indicacions reconegudes. El seu ús en longevitat i medicina regenerativa és, en canvi, experimental: els estudis publicats són petits i mesuren marcadors biològics, no salut ni anys de vida.
En què consisteix la plasmafèresi?
El procediment és ambulatori i mínimament invasiu. Consisteix a extreure la teva sang mitjançant una via venosa, processar-la amb una màquina específica que separa les cèl·lules sanguínies del plasma líquid, per eliminar el plasma «problemàtic» i tornar al cos les cèl·lules juntament amb una solució de reemplaçament, com pot ser albúmina o plasma fresc.
El tractament es realitza de manera ambulatòria, en una sessió que dura entre una i tres hores, segons el volum de plasma a recanviar. La sessió es pot resumir en diferents passos:
- S’extreu sang mitjançant una via venosa.
- Una màquina separa les cèl·lules del plasma.
- El plasma que conté substàncies no desitjades es descarta.
- Les cèl·lules del pacient que tornen a la seva circulació es combinen amb un plasma net (una solució com albúmina) i es reinfonen al pacient.
Tot el procés està controlat per un equip mèdic especialitzat i amb tecnologia avançada. A més, a Monarka Clinic complementem aquest tractament de plasma amb una valoració prèvia detallada i un seguiment personalitzat.
Què diu l'evidència sobre la plasmafèresi?
Per entendre què està demostrat convé separar dos usos.
1. Ús mèdic establert. La Societat Americana d’Aferesi (ASFA) revisa periòdicament les indicacions de les tècniques d’aferesi. La seva edició de 2023 recull 91 malalties i 166 indicacions, classificades en quatre categories segons el grau d’evidència.
2. Ús per a longevitat (experimental). L’assaig més sòlid fins a la data (Fuentealba et al., Aging Cell, 2025) és aleatoritzat i controlat amb sessions simulades, en adults sans de més de 50 anys: 42 persones el van completar. Amb recanvi plasmàtic més immunoglobulina intravenosa es va observar una reducció mitjana de 2,61 anys en rellotges biològics multiòmics. Les seves limitacions són importants: mida petita, estudi liderat per una empresa de plasmafèresi juntament amb el Buck Institute i mesurament de marcadors substitutius, no de malaltia ni de supervivència. Estudis anteriors i més petits (com Kim et al., GeroScience, 2022) apuntaven en la mateixa direcció i s’han de considerar generadors d’hipòtesis.
La inflamació crònica de baix grau associada a l’envelliment (inflammaging) és un concepte ben descrit (Furman et al., Nature Medicine, 2019); que la plasmafèresi la reverteixi en persones no està demostrat.
| Categoria | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| I | Primera línia, sola o combinada amb altres tractaments | Síndrome de Guillain-Barré, crisi miastènica, púrpura trombòtica trombocitopènica, malaltia antimembrana basal glomerular |
| II | Segona línia | Varia segons la malaltia (consultar la fitxa ASFA corresponent) |
| III | Paper no establert: decisió individualitzada | Varia segons la malaltia |
| IV | Ineficaç o perjudicial | Varia segons la malaltia |
| Sense categoria | Persones sanes, amb finalitats de longevitat o benestar | Ús experimental, fora de les indicacions ASFA |
Una anàlisi de 2025 (Journal of Clinical Apheresis) va trobar recomanació forta en el 33,1 % (55 de 166) de les indicacions i va assenyalar discordances entre la força de la recomanació i la qualitat de l’evidència.
No confondre amb el «plasma jove»
El 2019 la FDA (EUA) va advertir que no existeix benefici clínic provat de les infusions de plasma de donants joves per a l’envelliment normal o la pèrdua de memòria, i va alertar de riscos infecciosos, al·lèrgics, respiratoris i cardiovasculars. És un procediment diferent del recanvi plasmàtic. Pregunta sempre quina solució de reposició s’utilitzarà en el teu cas.
Riscos coneguts i valoració prèvia
- Baixades de tensió.
- Reaccions al citrat (hipocalcèmia).
- Problemes de l’accés venós i infecció.
- Si la reposició és amb albúmina, descens de factors de coagulació.
Per això requereix valoració mèdica prèvia i monitoratge durant el procediment.
Beneficis descrits i nivell d'evidència
Aquests són els beneficis que se solen esmentar i el que se sap realment de cadascun:
Més energia i claredat mental
Alguns pacients refereixen més vitalitat i concentració. Són percepcions sense grup control: no hi ha assajos que demostrin aquest efecte.
Inflamació
La tècnica retira del plasma certs mediadors inflamatoris. No està demostrat que això es tradueixi en un benefici clínic en persones sanes.
Suport al sistema immune
En malalties autoimmunes es retiren autoanticossos i immunocomplexos. En persones sanes no hi ha evidència d’una millor funció immune.
En animals, un estudi de Mehdipour et al. (Aging, 2020;12:8790-8819) va substituir la meitat del plasma de ratolins envellits per una solució salina amb albúmina al 5 % i va observar millores en teixits com el fetge, el cervell i el múscul. Són resultats en ratolins i no es poden extrapolar directament a les persones.
Qui pot valorar una plasmafèresi?
La indicació es decideix després d’una valoració mèdica individual. Aquests són els perfils que poden plantejar-se el procediment:
- Persones amb una indicació mèdica reconeguda (per exemple, determinades malalties autoimmunes o neurològiques), valorades pel seu especialista.
- Persones sanes interessades en un ús experimental amb finalitats de longevitat, després d'una valoració mèdica i amb informació clara sobre la manca d'evidència clínica.
- Persones amb malalties autoimmunes o inflamació persistent.
- Dones en etapa de menopausa amb símptomes com fatiga, boira mental o desequilibris hormonals que produeixen efectes secundaris greus.
- Persones amb fatiga crònica, fibromiàlgia o deteriorament cognitiu lleu.
- Pacients oncològics en procés de recuperació.
Un enfocament integral i personalitzat per a cada pacient
A Monarka Clinic, entenem la plasmafèresi no com un tractament aïllat, sinó com a part d’un pla de salut global que pot incloure altres teràpies complementàries segons el perfil de cada persona. Per això, oferim la possibilitat de combinar aquesta tècnica amb:
- Suplementació intravenosa o oral, amb vitamines, minerals i antioxidants.
- Teràpia d'hipòxia/hiperòxia, un tractament complementari en recerca (consulta el nostre article sobre IHHT).
- Estudis genètics i epigenètics, que ens permeten conèixer en profunditat com respon el teu cos a l'entorn.
- Tractaments per al dolor, quan existeix una base inflamatòria o muscular associada.
- Valoració metabòlica avançada, per optimitzar la teva energia i salut cel·lular.
Quins resultats cal esperar
Els resultats varien d’una persona a una altra. Les indicacions amb evidència sòlida són hospitalàries (vegeu la taula anterior). Per a l’ús amb finalitats de longevitat no és possible prometre resultats: l’evidència disponible és preliminar.
És segura la plasmafèresi?
És un procediment mèdic amb riscos coneguts i, en general, manejables quan es realitza amb valoració prèvia i monitoratge. Està avalat per l’ASFA per a indicacions concretes; el seu ús amb finalitats de longevitat no està avalat com a tractament. A Monarka Clinic es realitza amb protocols mèdics i valoració individual prèvia.
Preguntes freqüents
La plasmafèresi elimina microplàstics?
No hi ha evidència clínica controlada que la plasmafèresi elimini microplàstics amb un benefici per a la salut.
Rejoveneix?
Un assaig petit de 2025 va observar canvis en rellotges biològics; no s’ha demostrat que això es tradueixi en més salut ni en més anys de vida.
És el mateix que donar plasma?
No. La donació obté plasma per a altres pacients; la plasmafèresi terapèutica substitueix el plasma del propi pacient amb una finalitat mèdica.
Fonts i referències
- Connelly-Smith L. et al. Guidelines on the use of therapeutic apheresis in clinical practice (ASFA, edició 2023). J Clin Apher 2023. DOI
- Fuentealba M. et al. Assaig aleatoritzat de recanvi plasmàtic terapèutic i edat biològica. Aging Cell, 2025. PMC
- Anàlisi de les recomanacions ASFA. J Clin Apher, 2025. DOI
- FDA. Informació important sobre infusions de plasma de donants joves amb ànim de lucre (2019). fda.gov
- Mehdipour M. et al. Rejuvenation of three germ layers tissues by exchanging old blood plasma with saline-albumin. Aging (Albany NY) 2020;12:8790-8819. DOI
- Aferesi terapèutica. Manual MSD. msdmanuals.com
- Furman D. et al. Chronic inflammation in the etiology of disease across the life span. Nature Medicine 2019.
Contingut informatiu actualitzat el 7 d’octubre de 2026 amb les fonts citades. No substitueix la valoració mèdica individual.
Vols saber si aquest tractament és adequat per a tu?
A Monarka Clinic t’oferim una valoració personalitzada, per conèixer el teu estat de salut i ajudar-te a dissenyar un programa que s’adapti a tu i al teu estil de vida.
