Glóbulos rojos en la sangre, ilustración sobre la plasmaféresis

Plasmafèresi (recanvi plasmàtic): què és, per a què serveix i què diu l’evidència el 2026

Resposta ràpida

La plasmafèresi, o recanvi plasmàtic, és un procediment que retira part del plasma de la teva sang i el substitueix per albúmina. Les teves cèl·lules tornen al teu cos. No és el mateix que donar plasma. Als hospitals està provada per a unes 90 malalties. Per a la longevitat, l’evidència encara és primerenca.

L’essencial

  • És un procediment mèdic amb dècades d’ús als hospitals, per a malalties concretes.
  • Per a la longevitat és experimental: el millor assaig (42 adults sans) va mesurar rellotges biològics, no salut ni anys de vida.
  • No és una «neteja total», ni un detox, ni «sang jove».
  • A Monarka, una sessió dura entre 60 i 100 minuts i es reposa amb albúmina.
  • Té riscos i contraindicacions: abans, un metge valora el teu cas.

Potser has vist Bryan Johnson parlar de canviar-se el plasma. O algú t’ha dit que la plasmafèresi «renova la sang». Sona prometedor, i és normal que vulguis saber si és veritat.

La resposta té dues parts. Als hospitals funciona i es coneix des de fa dècades. Per viure més o envellir millor, els estudis encara són petits. Aquí t’expliquem què és, què demostren de veritat i quan no la recomanem.

Què és la plasmafèresi?

El plasma és la part líquida de la sang, de color groc. Transporta proteïnes, anticossos i senyals químics. És una mica més de la meitat de la teva sang.

En la plasmafèresi, una màquina separa el plasma de les teves cèl·lules. Retira aquest plasma i el substitueix per una solució, normalment albúmina (la proteïna més abundant del plasma). Després et retorna les cèl·lules.

Una manera senzilla d’imaginar-ho: és com canviar part de l’aigua d’un aquari sense treure els peixos. Compte amb l’analogia: no és una neteja total ni un detox màgic. El teu cos torna a fabricar les seves proteïnes en pocs dies, així que l’efecte és temporal.

Tampoc es canvia tot el plasma. Un recanvi d’un volum de plasma retira, de manera teòrica, prop del 63 % d’una substància que circula només al plasma. La resta es queda.

Aferesi, plasmafèresi i recanvi plasmàtic: en què es diferencien
TermeQuè significa
AferesiNom general de les tècniques que separen un component de la sang: plasma, plaquetes, glòbuls…
PlasmafèresiRetirar plasma. A la pràctica s’usa per anomenar tot el procediment.
Recanvi plasmàtic terapèuticRetirar el plasma del pacient i substituir-lo, amb una finalitat mèdica.
Donació de plasmaUna persona sana dona plasma per a altres. S’extreu una quantitat menor i no es reposa albúmina.
«Plasma jove»Infusió de plasma de donants joves. No té benefici provat i la FDA va advertir-ne en contra el 2019.

És el mateix que donar plasma?

No. Quan dones, s’extreu una quantitat menor de plasma per usar-lo en altres pacients. El teu cos el reposa sol i no es posa albúmina.

En un recanvi terapèutic es retira una part molt més gran del teu propi plasma i se substitueix per albúmina. L’objectiu és diferent: en un cas ajudes els altres, en l’altre es tracta qui se sotmet al procediment.

Com és una sessió de plasmafèresi? Fa mal?

És un procediment ambulatori: hi vas, te’l fan i tornes a casa el mateix dia. Aquests són els passos:

  1. Accés. Es col·loca una via en una vena per extreure la teva sang i una altra per retornar-la.
  2. Separació. Una màquina separa les teves cèl·lules del plasma.
  3. Reposició. Es retira el plasma i les teves cèl·lules tornen amb albúmina.
  4. Anticoagulant. S’afegeix citrat perquè la sang no es coaguli al circuit. Pot donar formigueig als llavis o als dits, perquè el citrat s’uneix al calci.
  5. Durada. A Monarka, entre 60 i 100 minuts, amb un màxim aproximat de 2 hores. Als hospitals, segons el volum que es recanviï, pot durar entre una i tres hores.

Fa mal? La punxada és com la d’una analítica. Durant la sessió pots llegir o descansar. Allò més habitual és notar formigueig o fred, i sentir-te cansat després. Si notes qualsevol molèstia, avisa l’equip.

Abans de venir: convé anar ben hidratat i no venir en dejú.

Per a què serveix la plasmafèresi? El que està provat

La plasmafèresi fa dècades que s’usa als hospitals. Les seves indicacions les revisa la ASFA (Societat Americana d’Aferesi). La seva guia del 2023 recull 91 malalties i 166 indicacions, classificades en quatre categories segons la força de l’evidència.

L’evidència en quatre nivells
NivellQuè hi ha al darrere
SòlidMalalties autoimmunes, neurològiques i de la sang, tractades a l’hospital (guia ASFA 2023).
PrometedorAlzheimer lleu a moderat: assaig AMBAR (347 pacients aleatoritzats). Resultats mixts; patrocinat i subministrat per un fabricant d’albúmina.
PrimerencEnvelliment sa: un assaig de 42 adults (2025). Mesura rellotges biològics, no resultats de salut.
No avalatInfusions de «plasma jove». El 2019 la FDA va advertir que no tenen benefici provat.
Indicacions segons les categories ASFA 2023
CategoriaSignificatExemples
IPrimera línia, sola o amb altres tractamentsSíndrome de Guillain-Barré, miastènia greu (tractament agut), púrpura trombòtica trombocitopènica, malaltia antimembrana basal glomerular (amb hemorràgia alveolar o sense diàlisi)
IISegona líniaVaria segons la malaltia
IIIPaper no establert: decisió individualVaria segons la malaltia
IVIneficaç o perjudicialVaria segons la malaltia
Sense categoriaPersones sanes, amb finalitats de longevitat o benestarÚs experimental, fora de les indicacions ASFA

Una anàlisi del 2026 va estimar que prop d’un terç de les 166 indicacions té una recomanació forta, i que només el 8 % es basa en evidència d’alta qualitat.

Compte: que s’usi als hospitals no demostra que serveixi per viure més. L’envelliment sa no és una indicació ASFA.

Plasmafèresi i Alzheimer: l'assaig AMBAR, fet a Barcelona

L’estudi més sòlid fora de les indicacions clàssiques es va fer aquí. L’assaig AMBAR (Grifols i Ace Alzheimer Center Barcelona) va aleatoritzar 347 persones amb Alzheimer lleu a moderat (322 van rebre tractament i es van analitzar). Va tenir un grup de tractament simulat.

Els pacients van rebre sis setmanes de recanvis setmanals i després dotze mesos de recanvis mensuals de menor volum, amb albúmina sola o amb immunoglobulines (anticossos).

Sumant els grups tractats, el deteriorament en les activitats de la vida diària va ser un 52 % menor que amb placebo (p = 0,03). En cognició hi va haver una tendència, però no va arribar a la significació (p = 0,06). Cap grup de tractament va arribar a la significació per separat. El benefici es va concentrar en l’Alzheimer moderat (un 61 % menys de deteriorament), una anàlisi per subgrups que convé prendre amb cautela. En els casos lleus no hi va haver diferències en aquestes dues mesures.

El que convé saber

  • L’ha patrocinat i subministrat una empresa que fabrica albúmina.
  • Un dels dos objectius principals no va arribar a la significació.
  • El 61 % surt d’un subgrup.
  • Els mateixos autors demanen més estudis.

Aquest assaig no demostra que la plasmafèresi previngui o tracti l’Alzheimer fora d’un protocol de recerca.

Plasmafèresi i longevitat: què diuen els estudis

La idea ha canviat. Abans es buscava «posar sang jove». Avui s’estudia «diluir la sang vella»: retirar senyals que s’acumulen amb l’edat perquè els teixits funcionin millor. És una hipòtesi. En persones, les dades encara són petites.

Estudis sobre plasmafèresi i envelliment
EstudiQuè va trobarQuina força té
Ratolins, 2020 (Mehdipour, Aging)Canviar la meitat del plasma de ratolins vells per solució salina amb albúmina amb un sol recanvi va millorar marcadors en múscul, fetge i cervell. No va caldre sang jove.Animals. Dona suport a la hipòtesi, però no la prova en persones.
Ratolins, 2022 (Jeon, Nature Metabolism)La sang de ratolins vells va provocar senyals d’envelliment cel·lular en ratolins joves.Animals.
Persones, 2022 (Kim, GeroScience)Diverses rondes de recanvi van apropar a un perfil més jove un marcador d’edat biològica basat en proteïnes de la sang.Estudi preliminar. Només marcadors.
Persones, 2025 (Fuentealba, Aging Cell)Es van incloure 44 adults sans (la majoria de més de 50 anys) i 42 van completar l’estudi. Després de quatre sessions, l’edat epigenètica estimada va ser uns 2,6 anys menor amb recanvi quinzenal més immunoglobulines i uns 1,3 anys menor amb recanvi mensual, respecte al placebo (mitjana de diversos rellotges).Assaig exploratori d’un sol centre, petit. Diversos autors estan vinculats a empreses d’aferesi, i una d’elles va fer els procediments.

Tres límits importants:

  • Els rellotges epigenètics són marcadors indirectes, no mesures de salut.
  • Després de la sisena sessió ja no hi va haver diferències significatives respecte al placebo.
  • Cap estudi mostra encara que les persones visquin més o tinguin menys malalties.

Què es pot esperar? Els resultats varien d’una persona a una altra. Per a la longevitat no en podem prometre cap: l’evidència és preliminar.

I Bryan Johnson? El que explica el seu cas

Bryan Johnson és l’exemple més conegut. El seu recorregut s’assembla al de la ciència:

  • Abril del 2023: va rebre plasma del seu fill de 17 anys, i el seu pare de 70 va rebre el plasma d’ell (segons Fortune).
  • Juliol del 2023: ho va deixar després de sis recanvis mensuals d’1 litre (només un amb plasma del seu fill). Va dir que no va notar cap benefici afegit al seu règim.
  • Gener del 2025: va anunciar que passava a recanvis amb albúmina al 5 % i immunoglobulines intravenoses, en lloc de plasma jove.

La lliçó: el «plasma jove» i el recanvi amb albúmina no són el mateix. L’advertència de la FDA del 2019 es refereix al plasma de donants joves, no a l’albúmina.

I el seu cas no demostra res. Segueix moltes altres intervencions alhora.

Quins riscos té la plasmafèresi?

Amb albúmina com a reposició, es considera un procediment de risc baix. Els efectes solen ser lleus i reversibles. En una sèrie d’un sol centre de 581 recanvis amb albúmina al 5 % (amb calci afegit), les baixades de tensió i les reaccions al citrat van ocórrer en menys de 5 de cada 100 sessions. I 3 de cada 100 es van interrompre abans, la meitat per haver perdut l’accés a la vena.

Efectes i riscos coneguts
EfectePer què passaQuè convé saber
Formigueig als llavis, rampesEl citrat s’uneix al calciAvisa l’equip.
Baixada de tensió, mareigCanvis de líquidEs vigila durant tota la sessió.
Hematoma o problemes a la venaAgulles o catèterÉs la molèstia pràctica més freqüent.
Baixada temporal d’anticossos i factors de coagulacióSurten amb el plasmaEs recuperen. Per això alguns protocols afegeixen immunoglobulines.
Reacció intensa amb alguns fàrmacs (IECA)Interacció amb l’albúminaEn una revisió del 1994 van reaccionar els 14 pacients que prenien IECA (envermelliment o baixada de tensió). Digues-ho sempre al teu metge.
Eliminació de fàrmacsAlguns van units a proteïnes del plasmaEl metge planifica quan prendre la medicació.

Qui no s’hauria de fer una plasmafèresi?

Aquestes són situacions en què el recanvi pot no ser adequat o exigir més cautela:

  • Circulació inestable, com una cardiopatia inestable.
  • Infecció greu o sèpsia.
  • Anèmia greu o trastorn de la coagulació. Calci baix o presa d’IECA en les últimes 24 hores.
  • Al·lèrgia a l’albúmina o a altres líquids de reposició, o falta d’una via venosa adequada.
  • Embaràs (es valora cas per cas).

Sempre ho decideix un metge després de valorar el teu cas.

És per a tu?

Depèn del motiu:

Abans de proposar-te res, revisem la teva analítica i el teu historial. Després t’expliquem què pots esperar i què no. Valorem amb tu si té sentit en el teu cas.

A Monarka no la veiem com un tractament aïllat: si es planteja, s’integra en una valoració més àmplia de la teva salut, dins de la nostra medicina de la longevitat.

Quant costa la plasmafèresi a Monarka?

A Monarka Clinic, la sessió costa 5.000 €, tot inclòs: la valoració amb l’especialista, l’analítica si es considera necessària i la sessió completa. No hi ha costos ocults. Dura entre 60 i 100 minuts. No hi ha una pauta establerta amb finalitats de longevitat: a Monarka es decideix de manera individual després de la valoració mèdica, i el més habitual és plantejar una sessió i revisar després.

A la sanitat pública, la plasmafèresi es fa als hospitals per a les indicacions mèdiques reconegudes. L’ús amb finalitats de longevitat o benestar no està cobert.

Els preus varien molt entre centres, segons la tècnica, l’equip mèdic i les proves incloses. Per triar amb garanties, pregunta:

  • Quin metge n’és el responsable i quina experiència té.
  • Si el personal d’infermeria està format en aferesi.
  • Quin líquid de reposició s’usa.
  • Quines proves es fan abans i què inclou el preu.
  • Quin protocol hi ha davant d’una urgència.
  • I desconfia de qualsevol promesa miraculosa.

Pots veure com és el tractament i demanar informació a la nostra pàgina de plasmafèresi a Barcelona.

Preguntes freqüents sobre la plasmafèresi

És el mateix que donar plasma?

No. En donar, s’extreu una quantitat menor de plasma per a altres pacients, i no es reposa albúmina. En un recanvi terapèutic es retira una part molt més gran del teu propi plasma i se substitueix per albúmina, amb una finalitat mèdica.

Fa mal? Quant dura una sessió?

La punxada és com la d’una analítica. Pots notar formigueig als llavis o fred, i cansament després. A Monarka, la sessió dura entre 60 i 100 minuts, amb un màxim aproximat de 2 hores.

Quantes sessions calen?

Depèn del motiu. En les malalties solen fer-se sèries de diverses sessions. En els estudis sobre envelliment també se’n van fer servir diverses (per exemple, fins a sis a l’assaig del 2025, amb pautes diferents). Amb finalitats de longevitat no hi ha una pauta establerta. A Monarka es decideix de manera individual després de la valoració mèdica: el més habitual és plantejar una sessió i revisar després. No hi ha dades que demostrin que una sola sessió produeixi els mateixos canvis que una sèrie.

Perdo defenses o anticossos?

Els anticossos baixen de manera temporal, perquè surten amb el plasma, i després es recuperen. Per això alguns protocols de recerca afegeixen immunoglobulines. El teu metge t’explicarà què es fa en el teu cas.

Rejoveneix? Serveix per viure més?

Un assaig petit del 2025 (42 adults sans) va observar millores en rellotges biològics. No s’ha demostrat que això suposi més salut ni més anys de vida.

La plasmafèresi elimina microplàstics?

No hi ha evidència clínica controlada que la plasmafèresi elimini microplàstics amb un benefici per a la salut.

Serveix per a l’Alzheimer, la COVID persistent o les malalties autoimmunes?

En malalties autoimmunes i neurològiques concretes, sí, a l’hospital i amb indicació mèdica. A l’Alzheimer, l’assaig AMBAR va donar resultats prometedors però mixts, i no és un tractament establert. A la COVID persistent, un assaig aleatoritzat amb 50 pacients (Nature Communications, 2025) no va trobar una millora clara.

És «sang jove»? Em canvien tota la sang?

No. No s’usa sang jove: es reposa amb albúmina. Tampoc es canvia tot el plasma. Un recanvi d’un volum de plasma retira, de manera teòrica, prop del 63 % d’una substància que circula només al plasma.

Quant costa i la cobreix la Seguretat Social?

A Monarka, 5.000 € tot inclòs. A la sanitat pública es fa als hospitals per a les indicacions mèdiques reconegudes. L’ús amb finalitats de longevitat o benestar no està cobert.

En resum

  • La plasmafèresi està avalada per a malalties concretes; per a la longevitat, és experimental.
  • No és un detox, ni «sang jove», ni hi ha proves que rejoveneixi.
  • Pregunta sempre què es reposa, quins riscos té en el teu cas i què inclou el preu.

Fonts i referències

  1. Connelly-Smith L. et al. Guidelines on the use of therapeutic apheresis in clinical practice (ASFA, edició 2023). J Clin Apher 2023. DOI
  2. Fuentealba M. et al. Assaig aleatoritzat de recanvi plasmàtic terapèutic i edat biològica. Aging Cell, 2025. PMC
  3. Jacobs J.W. et al. When strong recommendations rest on weak evidence: lessons from therapeutic apheresis guidelines. J Clin Apher, 2026. DOI
  4. FDA. Informació important sobre infusions de plasma de donants joves amb afany de lucre (2019). fda.gov
  5. Mehdipour M. et al. Rejuvenation of three germ layers tissues by exchanging old blood plasma with saline-albumin. Aging (Albany NY) 2020;12:8790-8819. DOI
  6. Aferesi terapèutica. Manual MSD. msdmanuals.com
  7. Furman D. et al. Chronic inflammation in the etiology of disease across the life span. Nature Medicine 2019.
  8. Boada M. et al. AMBAR: plasma exchange amb albúmina en l’Alzheimer lleu a moderat. Alzheimer’s & Dementia 2020. DOI
  9. Cantero-Fortiz Y., Boada M. Plasma exchange in Alzheimer’s disease: scoping review. Front Neurol 2024. DOI
  10. Kim D. et al. Old plasma dilution reduces human biological age. GeroScience 2022. DOI
  11. Jeon O.H. et al. Systemic induction of senescence in young mice after single heterochronic blood exchange. Nature Metabolism 2022. DOI
  12. Kankirawatana S. et al. Continuous infusion of calcium gluconate in 5% albumin is safe and prevents most hypocalcemic reactions during therapeutic plasma exchange. J Clin Apher 2007.
  13. Owen H.G., Brecher M.E. Atypical reactions associated with use of angiotensin-converting enzyme inhibitors and apheresis. Transfusion 1994.
  14. Fortune. Bryan Johnson i l’intercanvi de plasma (maig i juliol del 2023). Fortune · Decrypt (gener del 2025).

Contingut informatiu actualitzat el 9 d’octubre del 2026 amb les fonts citades. No substitueix la valoració mèdica individual.

Vols saber si aquest tractament és adequat per a tu?

Valorem amb tu si la plasmafèresi té sentit en el teu cas. A Monarka Clinic revisem el teu estat de salut i, si escau, t’expliquem com seria el programa.