Guia completa sobre l’autofàgia: què significa, el Premi Nobel que la va posar al mapa, com activar-la de manera segura i la seva relació amb el dejuni, la cetosi i la longevitat.
Resposta ràpida
L’autofàgia (del grec «menjar-se un mateix») és el procés pel qual les cèl·lules reciclen els seus components danyats; el seu estudi va rebre el Premi Nobel de Medicina el 2016 (Yoshinori Ohsumi). En persones encara no existeix un mètode validat per mesurar-la, i no se sap quantes hores de dejuni calen per activar-la: un assaig exploratori de 2025 amb 121 adults amb obesitat només suggereix una senyal en cèl·lules sanguínies.
Revisió mèdica: Dr. Iván Ibáñez, especialista en Fisiologia de l’Exercici, Longevitat i Nutrició Metabòlica · Núm. de col·legiat 17/05487 · Monarka Clinic Barcelona · Revisat el 7 d’octubre de 2026.
Cada cop es parla més de l’autofàgia com una de les claus de la medicina de la longevitat. Però, què significa exactament aquest terme i per què ha passat de ser un concepte de laboratori a protagonitzar converses sobre salut, dejuni i envelliment?
Segons explica Miguel Ducrós, nutricionista expert en metabolisme a Monarka Clinic, l’autofàgia és, en essència, un mecanisme de reparació cel·lular: «quan no hi ha ingesta, l’organisme es dedica a reparar, recuperar proteïnes danyades i eliminar escombraries biològiques. Això és l’autofàgia». L’analogia que fa servir és clara: «no pots canviar les rodes a un cotxe en moviment. Has d’aturar-te».
Què és l'autofàgia? Significat i definició
La paraula autofàgia prové del grec i significa, literalment, «menjar-se un mateix». Lluny de sonar alarmant, aquest procés és en realitat un dels sistemes de neteja i reciclatge més sofisticats de l’organisme: les cèl·lules identifiquen els seus propis components danyats —proteïnes mal plegades, orgànuls deteriorats— i els descomponen per reutilitzar-ne els materials o eliminar-los del tot.
És, en altres paraules, el sistema de manteniment intern de cada cèl·lula. Quan funciona correctament, contribueix que l’organisme es mantingui eficient i net; quan s’alenteix —cosa que s’ha observat amb l’edat en models experimentals—, es planteja que els residus cel·lulars s’acumulen i afavoreixen processos d’inflamació i envelliment.
El Premi Nobel que va posar l'autofàgia al mapa
La popularització d’aquest concepte té un punt d’inflexió molt concret. Com recorda Ducrós, «la seva popularització té un punt d’inflexió molt concret: el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 2016, concedit al científic japonès Yoshinori Ohsumi pels seus descobriments sobre els mecanismes de l’autofàgia».
"No es tracta d'una pràctica nova. El dejuni fa mil·lennis que és present en diferents cultures. El que és recent és la ciència que explica per què funciona: biològicament, estem dissenyats per alternar entre períodes d'ingesta i períodes de no ingesta."
— Miguel Ducrós, Monarka Clinic
El treball d’Ohsumi no va inventar l’autofàgia: va identificar, a nivell genètic i molecular, com s’activa i es regula aquest procés que els organismes vius duen a terme des de sempre.
Autofàgia en persones: el que sabem i el que no
| Afirmació freqüent | Què diu l’evidència |
|---|---|
| «L’autofàgia s’activa a les 16 hores de dejuni» | Aquestes xifres provenen de models cel·lulars i animals. En persones no hi ha un llindar d’hores demostrat. |
| «Es pot mesurar l’autofàgia amb una anàlisi» | No existeix un biomarcador validat i estandarditzat per a ús clínic (revisió de 2025). |
| «El dejuni intermitent activa l’autofàgia en humans» | Hi ha una senyal exploratòria en un assaig (J Physiol, 2025; 121 adults amb obesitat). Un estudi de 2024 en 42 persones sanes (preimpressió a medRxiv) no va trobar diferències en el flux autofàgic entre el dejuni nocturn i després de menjar. |
| «Com més hores de dejuni, més autofàgia» | No està demostrat, i els dejunis prolongats tenen riscos que requereixen supervisió mèdica. |
| «L’autofàgia serveix per aprimar-se» | És un procés de reparació cel·lular; la pèrdua de pes amb el dejuni s’explica sobretot pel dèficit calòric. |
Quins factors influeixen en l'autofàgia
En models cel·lulars i animals, el principal desencadenant de l’autofàgia és l’absència de nutrients. Com explica Iván Ibáñez, especialista en metabolisme i longevitat a Monarka Clinic, durant el dejuni «s’activen mecanismes com l’autofàgia, mitjançant els quals el cos elimina cèl·lules envellides o deteriorades i millora el funcionament dels mitocondris».
El dejuni intermitent és l’estratègia més habitual amb què s’intenta afavorir aquest procés, tot i que en persones el seu efecte sobre l’autofàgia encara no està demostrat. Si vols aprofundir en els protocols concrets —quantes hores dejunar, com trencar el dejuni correctament o com aplicar-lo en diferents etapes de la vida— pots consultar la nostra guia completa sobre el dejuni intermitent.
Més enllà del dejuni, altres factors s’han relacionat amb l’autofàgia, sobretot en estudis experimentals: l’exercici físic regular, un bon descans i el control de l’estrès crònic. De fet, segons explica Ibáñez, existeix un procés relacionat però diferent: l’acumulació de «cèl·lules senescents», col·loquialment conegudes com a «cèl·lules zombi». Són «cèl·lules envellides que han perdut part de la seva funcionalitat i que, en lloc de desaparèixer, romanen a l’organisme alliberant substàncies inflamatòries». Reduir l’estrès crònic, dormir bé, mantenir una alimentació equilibrada i fer exercici són hàbits saludables per si mateixos; que modifiquin l’autofàgia o l’acumulació de cèl·lules senescents en persones no està demostrat.
Autofàgia i cetosi: estan relacionades?
És habitual trobar l’autofàgia esmentada juntament amb la cetosi, un altre procés metabòlic que s’activa en absència d’ingesta de carbohidrats. Encara que tots dos mecanismes poden coincidir en el temps —per exemple, durant un dejuni prolongat—, no són el mateix: la cetosi és un canvi en el combustible metabòlic de l’organisme (de glucosa a cetones), mentre que l’autofàgia és un procés de neteja i reparació cel·lular.
És habitual que tots dos processos es reforcin mútuament durant períodes de dejuni més llargs, però la presència de cetosi no implica automàticament un estat òptim d’autofàgia, ni viceversa.
Dejuni prolongat i autofàgia: una qüestió de supervisió mèdica
Es parla sovint de dejunis de 48 o 72 hores com una manera d’intensificar l’autofàgia. En persones no hi ha evidència que avali un llindar d’hores, i aquest tipus de protocols estesos no són comparables al dejuni intermitent habitual de 12 a 18 hores.
Important: com insisteix Ducrós sobre qualsevol estratègia de dejuni, «el criteri d’idoneïtat és clar: l’eina ha de facilitar la vida del pacient, no complicar-la». Un dejuni prolongat implica un risc més gran de desequilibris electrolítics, pèrdua de massa muscular i altres efectes que només s’haurien de valorar sota supervisió mèdica i mai de manera autodidacta.
Preguntes freqüents sobre l'autofàgia
Què significa la paraula autofàgia?
Prové del grec i significa "menjar-se un mateix", en referència al procés pel qual les cèl·lules eliminen i reciclen els seus propis components danyats.
Quant de temps cal dejunar per activar l'autofàgia?
No se sap. En persones no existeix un mètode validat per mesurar l'autofàgia ni un llindar d'hores demostrat; les xifres que circulen provenen sobretot d'estudis en cèl·lules i animals.
L'autofàgia fa perdre pes?
No és la seva funció principal. L'autofàgia és un procés de reparació cel·lular; la pèrdua de pes durant el dejuni es deu principalment al dèficit calòric, un mecanisme diferent.
L'autofàgia és el mateix que la cetosi?
No. La cetosi és un canvi en el combustible metabòlic del cos, mentre que l'autofàgia és un procés de neteja cel·lular. Poden coincidir, però no són el mateix mecanisme.
Es pot mesurar l'autofàgia en persones?
Avui no existeix un biomarcador validat i estandarditzat per mesurar-la en la pràctica clínica; els estudis fan servir marcadors en cèl·lules sanguínies amb caràcter exploratori.
El dejuni de 16 hores activa l'autofàgia?
És una hipòtesi raonable a partir d'estudis bàsics, però en persones no està demostrat. Els beneficis del dejuni intermitent documentats fins ara es refereixen sobretot a pes i marcadors cardiometabòlics.
Fonts i referències
- Bensalem J. et al. Estudi exploratori sobre autofàgia en adults amb obesitat. The Journal of Physiology, 2025. Enllaç
- Revisió sobre la mesura de l’autofàgia en humans. Springer, 2025.
- Estudi del flux autofàgic en 42 persones sanes (preimpressió, no revisada per parells). medRxiv, 2024.
- Assaig clínic sobre dejuni i autofàgia en humans: NCT04842864
- Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2016: nobelprize.org
Aquest article recull les declaracions de Miguel Ducrós i Iván Ibáñez i es va actualitzar amb les fonts citades el 7 d’octubre de 2026. És informatiu i no substitueix la valoració mèdica individual.
Vols saber com activar l’autofàgia de manera segura i personalitzada? A Monarka Clinic comptem amb un equip especialitzat en medicina de longevitat que pot dissenyar el protocol adequat per a tu.
