Què és l’autofàgia, per què va guanyar un Premi Nobel i què se sap (i què no) en persones sobre la seva relació amb el dejuni, la cetosi i la longevitat.
Resposta ràpida
L’autofàgia és el sistema amb què les teves cèl·lules desmunten les peces danyades i en reutilitzen els materials. Funciona cada dia, a totes les teves cèl·lules. El dejuni, l’exercici i el son hi influeixen, però en persones encara no es pot mesurar bé ni hi ha un nombre d’hores de dejuni demostrat per «activar-la».
L’essencial
- És un procés normal i continu de les teves cèl·lules, no una moda ni un «detox».
- El seu estudi va valer el Premi Nobel de Medicina del 2016 a Yoshinori Ohsumi, que treballava amb llevats.
- Gairebé tot el que sabem prové de cèl·lules i animals. En persones, les dades són preliminars.
- Cap test comercial ni cap símptoma et diu si estàs «en autofàgia».
- Els dejunis llargs tenen riscos reals: fes-los només amb supervisió mèdica.

Són les vuit del matí i fa dotze hores que no menges. Has llegit que, si aguantes quatre hores més, el teu cos comença a «netejar-se per dins». O que a les 72 hores es reinicia el teu sistema immunitari. Són frases rodones i fàcils de recordar, però gairebé totes surten d’estudis en ratolins, i un ratolí no és una persona en miniatura.
En aquesta guia separem el que la ciència sap del que repeteix el màrqueting, i t’expliquem com ho valorem a la consulta.
A Monarka Clinic expliquem que l’autofàgia és, en essència, un mecanisme de reparació cel·lular: quan no hi ha ingesta, l’organisme dedica menys energia a la digestió i més a reparar: recuperar proteïnes danyades i eliminar escombraries biològiques. L’autofàgia forma part d’aquesta reparació; funciona sempre, i el dejuni la pot intensificar. L’analogia que fem servir és clara: no pots canviar les rodes a un cotxe en moviment. Has d’aturar-te.
Què és l'autofàgia? Significat i definició
La paraula ve del grec: auto (un mateix) i phagein (menjar). Literalment, «menjar-se a si mateix». Sona alarmant, però descriu una cosa molt sensata.
L’autofàgia és el procés pel qual una cèl·lula embolcalla els seus components vells o danyats i els porta al lisosoma (un petit compartiment que funciona com una planta de reciclatge). Allà es descomponen en peces bàsiques, que la cèl·lula torna a fer servir com a material de construcció o com a energia.
Ana María Cuervo, investigadora nascuda a Barcelona i una de les màximes expertes mundials en aquest camp, la descriu com «el sistema de reciclatge més perfecte del món».
Els tres tipus d’autofàgia
- Macroautofàgia: la més estudiada. La cèl·lula embolcalla el material en una «bossa» de doble membrana, l’autofagosoma, i la porta al lisosoma. És el que gairebé tothom anomena autofàgia.
- Microautofàgia: el lisosoma engoleix directament petites porcions de la cèl·lula.
- Autofàgia mediada per xaperones: unes proteïnes «acompanyants» (xaperones) porten, una a una, les proteïnes marcades fins al lisosoma. És l’especialitat del laboratori de Cuervo.
També n’hi ha versions selectives. La més coneguda és la mitofàgia, que recicla els mitocondris gastats (les estructures que produeixen energia a la cèl·lula).
Com funciona l'autofàgia, pas a pas?
Les teves cèl·lules tenen sensors que mesuren quanta energia i quants nutrients hi ha disponibles. Els dos més importants tenen noms poc amables: mTOR i AMPK.
- mTOR (un interruptor que s’encén quan hi ha nutrients i insulina) frena l’autofàgia. Hi ha material de sobres: no cal reciclar.
- AMPK (un sensor que s’activa quan falta energia) la impulsa.
Per això el dejuni, l’exercici intens o la falta de nutrients l’estimulen al laboratori: tots inclinen la balança cap al «mode estalvi».
Senyal
Falta energia: l’AMPK s’activa i el mTOR es frena.
Membrana
Comença a formar-se una membrana al voltant del que està danyat.
Autofagosoma
La «bossa» es tanca amb la càrrega a dins.
Reciclatge
S’uneix al lisosoma, que descompon la càrrega i allibera peces reutilitzables.
Les quatre fases de la macroautofàgia. És un esquema simplificat: cada pas depèn de desenes de proteïnes.
El Premi Nobel que va posar l'autofàgia al mapa
El terme el va encunyar el bioquímic belga Christian de Duve el 1963, pocs anys després de descobrir el lisosoma, troballa per la qual va rebre el Nobel el 1974.
Però la seva popularització té un punt d’inflexió molt concret: el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 2016, concedit al científic japonès Yoshinori Ohsumi pels seus descobriments sobre els mecanismes de l’autofàgia. Ohsumi va estudiar llevats (fongs d’una sola cèl·lula, com els del pa) i el 1993 va identificar 15 gens imprescindibles per al procés. Va rebre el premi en solitari.
"No es tracta d'una pràctica nova. El dejuni fa mil·lennis que és present en diferents cultures. El que és recent és la ciència que explica per què funciona: biològicament, estem dissenyats per alternar entre períodes d'ingesta i períodes de no ingesta."
— Equip mèdic de Monarka Clinic
Un detall important: la feina d’Ohsumi es va fer amb llevats. Explica el mecanisme, però no diu res sobre quantes hores ha de dejunar una persona.
La ciència espanyola hi té un paper destacat. El 2023, l’equip de Carlos López-Otín, amb María Blasco i Manuel Serrano entre els coautors, va actualitzar a la revista Cell les 12 «marques de l’envelliment». Una d’elles és la macroautofàgia deficient: quan el reciclatge falla, envellim pitjor. I a Barcelona, el grup de Pura Muñoz-Cánoves (Universitat Pompeu Fabra) va demostrar en ratolins que les cèl·lules mare del múscul necessiten autofàgia per mantenir-se joves.
Per a què serveix l'autofàgia? Envelliment i salut
L’autofàgia té tres funcions bàsiques:
- Control de qualitat: retira proteïnes mal formades i estructures gastades abans que s’acumulin.
- Reserva d’energia: en moments d’escassetat, aprofita material propi per continuar funcionant.
- Defensa: ajuda a destruir alguns virus i bacteris que entren a la cèl·lula.
En animals, l’autofàgia perd eficàcia amb l’edat, i les fallades de reciclatge es relacionen amb malalties neurodegeneratives, metabòliques i amb el càncer. Per això interessa tant a la medicina de longevitat.
Però hi ha un matís que gairebé ningú no explica: més no sempre és millor. En cèl·lules sanes, l’autofàgia ajuda a evitar que es tornin canceroses. Ara bé, quan un tumor ja s’ha format, la pot fer servir per sobreviure a l’estrès i als tractaments. I en models animals d’algunes malalties neurològiques, estimular-la ajuda en una fase i empitjora les coses en una altra.
La conclusió honesta: cap assaig en persones no ha demostrat encara que augmentar l’autofàgia allargui la vida o previngui malalties.
Autofàgia en persones: el que sabem i el que no
El gran obstacle és mesurar-la. En ratolins es pot analitzar el fetge, el múscul o el cervell en qualsevol moment. En persones, no.
El mètode més fiable avui consisteix a fer una extracció de sang, tractar els glòbuls blancs al laboratori amb un fàrmac que bloqueja el lisosoma i mesurar quant material s’hi acumula. És una tècnica de recerca, no una anàlisi que puguis demanar. I la sang no té per què reflectir el que passa al teu fetge o al teu cervell.
| Afirmació freqüent | Què diu l’evidència | Tipus d’evidència |
|---|---|---|
| Passa a totes les teves cèl·lules | Sí, de manera contínua. | Consens |
| Disminueix amb l’edat | En animals, sí. En sang humana, un estudi va trobar el contrari: una mica més d’activitat en persones grans. | AnimalObservacional |
| El dejuni l’augmenta | En ratolins, clarament. En persones, un dejuni de 48 h no va mostrar canvis detectables en glòbuls blancs; un assaig de 6 mesos va veure un possible augment. | AnimalHumà preliminar |
| Augmentar-la allarga la vida | Només demostrat en llevats, cucs, mosques i ratolins. | Animal |
| Pots saber si estàs en autofàgia | No. Cap símptoma ni test comercial no ho indica. | Sense evidència |
Quantes hores de dejuni calen per activar l'autofàgia?
La resposta honesta és que no se sap en persones. L’autofàgia ja funciona de base. El dejuni la pot intensificar, però ningú no ha mesurat en humans un «minut zero». Fins i tot un assaig clínic registrat ho reconeix: no sabem quina durada de dejuni cal per estimular-la en persones.
D’on surten, doncs, les xifres que circulen? Gairebé totes, de ratolins:
| 12 h | 16 h | 24 h | 48 h | 72 h | |
|---|---|---|---|---|---|
| Ratolí | Inici en alguns teixits | Augment | Augment marcat en neurones | Màxim en diversos teixits | Pèrdua de pes molt gran |
| Persona | Sense mesura | 18 h: canvis en gens (11 persones) | Sense mesura | Sense canvis detectables en sang | Canvis en proteïnes de la sang, no autofàgia |
El que s’ha mesurat en ratolins davant del que se sap en persones. Un ratolí crema energia molt més de pressa: 48 hores de dejuni per a ell equivalen a molts dies per a nosaltres.
| Frase popular | En què es basa | Què se sap en persones |
|---|---|---|
| «Comença a les 12 hores» | Extrapolació general | Cap estudi no ho ha mesurat. |
| «Amb 16 hores n’hi ha prou» | Dades en ratolins i màrqueting del 16/8 | Un estudi amb 11 persones va veure canvis en gens relacionats després de 18 h de dejuni nocturn. Són senyals indirectes. |
| «A les 24 hores es dispara» | Ratolins: 24–48 h de dejuni augmenten l’autofàgia en neurones | No s’ha confirmat. |
| «El màxim arriba a les 48 h» | Ratolins | Amb 48 h de dejuni no es van detectar canvis en glòbuls blancs. |
| «Autofàgia de debò, a les 72 h» | Mite de fòrums | En 12 voluntaris que van dejunar 7 dies, la sang va canviar molt a partir del tercer dia. Però es van mesurar proteïnes de la sang, no autofàgia. |
Tornant a la imatge del cotxe: per canviar les rodes cal aturar el cotxe. És una bona manera d’entendre per què menjar a totes hores frena el reciclatge. El que la ciència encara no et pot dir és quant de temps «aturat» necessita el teu cos.
Si t’interessen els diferents horaris de dejuni i com fer-los amb seguretat, ho expliquem a la nostra guia del dejuni intermitent.
Com activar l'autofàgia? Quins factors hi influeixen
En cèl·lules i animals, el principal desencadenant de l’autofàgia és la falta de nutrients. Com explica el Dr. Ivan Ibáñez, especialista en metabolisme i longevitat a Monarka Clinic, durant el dejuni «s’activen mecanismes com l’autofàgia». Però no tots els hàbits que s’hi relacionen tenen el mateix suport:
| Factor | Què s’ha vist | Nivell d’evidència |
|---|---|---|
| Exercici | En ratolins, 30 minuts de cursa augmenten l’autofàgia al múscul. En persones, es veuen canvis en marcadors després de l’exercici de resistència. | Animal sòlidHumà indirecte |
| Finestres d’alimentació | En 121 adults amb obesitat, 6 mesos de dejuni intermitent amb horari restringit van mostrar un possible augment en sang. Els autors ho qualifiquen d’exploratori. | Humà preliminar |
| Son | L’autofàgia segueix un ritme de dia i nit en ratolins. | Animal |
| Cafè | En ratolins l’augmenta en 1–4 hores, també el descafeïnat. | Animal |
| Aliments amb espermidina (germen de blat, formatges curats, bolets, llegums, soja) | En un estudi de 829 persones seguides durant 20 anys, una dieta rica en espermidina es va associar a una mortalitat més baixa. Associació no és causa. En càpsules, 12 mesos no van millorar la memòria en 100 persones. | ObservacionalAssaig neutre |
| Fàrmacs (rapamicina, metformina) | Activen vies relacionades, però són medicaments amb efectes secundaris. | Només amb prescripció |
Si vols saber quins suplements tenen evidència real i quins no, ho analitzem a quins suplements tenen evidència per a la longevitat.
A la pràctica, el més sensat avui és també el menys espectacular: moure’t cada dia, dormir bé, no picar a totes hores i mantenir el dejuni nocturn entre el sopar i l’esmorzar. La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) considera fisiològic aquest dejuni de 8 a 12 hores.
Hi ha un procés relacionat però diferent que també interessa en medicina de longevitat. Segons explica el Dr. Ibáñez, es tracta de l’acumulació de «cèl·lules senescents», col·loquialment conegudes com a «cèl·lules zombi». Són «cèl·lules envellides que han perdut part de la seva funcionalitat i que, en lloc de desaparèixer, romanen a l’organisme alliberant substàncies inflamatòries».
Reduir l’estrès crònic, dormir bé, mantenir una alimentació equilibrada i fer exercici són hàbits saludables per si mateixos; que modifiquin l’autofàgia o l’acumulació de cèl·lules senescents en persones no està demostrat.
Autofàgia i cetosi: estan relacionades?
Solen coincidir, però no són el mateix.
La cetosi és un canvi de combustible. Després d’unes 12 hores sense menjar, s’esgoten les reserves de glucosa del fetge. Aleshores el cos comença a fer servir greix i el fetge fabrica cossos cetònics, una energia alternativa per al cervell i els músculs. L’autofàgia, en canvi, és reciclatge dins de cada cèl·lula.
La diferència pràctica és clara: la cetosi es pot mesurar en sang, orina o alè. L’autofàgia, no. Una tira de cetones en positiu no et diu que estiguis «en autofàgia».
Mites freqüents sobre l'autofàgia
| Mite | El que sabem |
|---|---|
| «L’autofàgia crema greix» | La pèrdua de greix depèn del balanç entre el que menges i el que gastes. L’autofàgia no explica el que marca la bàscula. Com explica el Dr. Ivan Ibáñez, el greix «es perd per la respiració»: s’oxida i surt del cos sobretot com a CO₂ en respirar. |
| «Elimina la pell flàccida després d’aprimar-se» | No hi ha estudis en persones que ho demostrin. |
| «És un detox» | Recicla peces dins de la cèl·lula. No «expulsa toxines» del cos. |
| «A les 72 hores es reinicia el sistema immunitari» | Prové d’estudis en ratolins. No està demostrat en persones sanes. |
| «Es nota: claredat mental, lleugeresa» | Cap símptoma no indica autofàgia. El que es nota sol ser la cetosi, l’adrenalina del dejuni o l’expectativa. |
| «Un cafè la trenca» | En ratolins, el cafè l’augmenta. En persones no hi ha dades en cap sentit. |
| «Com més, millor» | No. En tumors ja formats, l’autofàgia pot ajudar les cèl·lules canceroses a sobreviure. |
Dejuni prolongat i autofàgia: una qüestió de supervisió mèdica
Dejunar diversos dies no és un hàbit de benestar sense conseqüències. Aquests són els riscos documentats:
- Marejos i baixades de tensió en posar-te dret.
- Alteracions de sodi, potassi i altres minerals, sobretot si prens medicació per a la tensió o el cor.
- Pèrdua de massa muscular: després de 7 dies de dejuni s’ha observat menys força.
- Síndrome de realimentació (canvis perillosos de minerals a la sang en tornar a menjar després d’un dejuni llarg).
- Més inflamació i activació de les plaquetes en dejunis d’uns 10 dies, segons un estudi del 2025.
- Càlculs a la vesícula i, en persones vulnerables, desencadenar un trastorn de la conducta alimentària.
En qualsevol estratègia de dejuni, el criteri d’idoneïtat és clar: l’eina ha de facilitar la vida del pacient, no complicar-la.
A Espanya, 69 de cada 100 persones que segueixen dejunis i dietes restrictives ho fan sense supervisió professional, segons un informe de la Fundació Mapfre i l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (2025). L’endocrinòloga Idoia Labayen ho va resumir al congrés de la SEEN: «Hem de ser molt cauts perquè encara no hi ha evidència científica».
És per a tu?
Pot tenir sentit valorar-ho amb el teu metge si ets una persona adulta sana, vols entendre el teu metabolisme i busques un pla sostenible, no una solució ràpida.
No facis dejunis més enllà del nocturn sense supervisió especialitzada si et trobes en algun d’aquests casos, que assenyalen la SEEN, Mayo Clinic i Harvard Health:
- Estàs embarassada o en període de lactància.
- Ets menor de 18 anys.
- Tens o has tingut un trastorn de la conducta alimentària.
- Tens diabetis tipus 1, o diabetis tipus 2 tractada amb insulina o sulfonilurees (risc de baixades de sucre).
- Tens insuficiència renal crònica, o malaltia del fetge o del cor.
- Tens pes baix, fragilitat o risc de caigudes i de pèrdua de massa òssia.
- Prens medicaments que s’han de prendre amb menjar, o fàrmacs per a la tensió o el cor.
- Estàs en tractament contra el càncer (només dins d’un protocol del teu oncòleg).
Alternatives amb bona evidència: exercici regular de força i resistència, un bon descans i un patró d’alimentació mediterrani, que és el que la SEEN recomana a les persones sanes.
Com ho abordem a Monarka?
Si et plantejes dejunar més enllà del dejuni nocturn, el primer no és triar les hores, sinó conèixer-te. Així ho treballem a la nostra medicina de longevitat a Barcelona:
- Història clínica i medicació. Revisem els teus antecedents, els teus tractaments i si hi ha alguna contraindicació.
- Estudi del teu metabolisme. Amb un analitzador de gasos mesurem el teu metabolisme en repòs a través de la respiració: quantes calories necessites i si cremes millor greixos, carbohidrats o proteïnes. Si a més vols canviar la teva rutina d’exercici, ho completem amb una prova d’esforç metabòlica.
- Un pla a la teva mida i seguiment. Ajustem l’alimentació al teu metabolisme, amb prou calories i proteïna, i un exercici adaptat a tu per cuidar el múscul, amb revisions periòdiques.
I de vegades la millor recomanació és no dejunar. També t’ho diem.
Preguntes freqüents sobre l'autofàgia
Què significa la paraula autofàgia?
Ve del grec i significa «menjar-se a si mateix». Descriu com la cèl·lula desmunta i recicla les seves pròpies peces danyades al lisosoma.
Quant de temps cal dejunar per activar l'autofàgia?
No se sap en persones. L'autofàgia funciona sempre de base. Les xifres de 16, 24 o 48 hores provenen sobretot d'estudis en ratolins, que cremen energia molt més de pressa que nosaltres.
L'autofàgia fa perdre pes?
La pèrdua de pes depèn del balanç d'energia, no de l'autofàgia. Com explica el Dr. Ivan Ibáñez, el greix s'oxida i surt del cos sobretot com a CO₂ en respirar. El Centre Cochrane Iberoamericà (UPF, 2026) va concloure que el dejuni intermitent ajuda a perdre una mica més d'un quilo que una dieta baixa en calories. La certesa d'aquesta evidència és moderada.
És el mateix autofàgia que cetosi?
No. La cetosi és el canvi a fer servir greix com a combustible i es pot mesurar. L'autofàgia és el reciclatge dins de la cèl·lula i no es pot mesurar fora del laboratori. Solen coincidir durant el dejuni.
Es pot mesurar l'autofàgia en persones?
No hi ha cap manera pràctica de saber-ho. Cap símptoma no la indica i no existeix cap test comercial. Només hi ha tècniques de recerca que es fan amb mostres de sang.
El dejuni de 16 hores activa l'autofàgia?
No està demostrat. Un estudi amb 11 persones va veure canvis en gens relacionats després de 18 hores de dejuni nocturn, però és un senyal indirecte, no una mesura de l'autofàgia.
El cafè trenca l'autofàgia?
El cafè sol, sense sucre ni llet, gairebé no aporta calories. En ratolins fins i tot augmenta l'autofàgia. En persones no hi ha dades, i segons endocrinòlegs de Harvard ni la medicació ni el cafè sol trenquen el dejuni.
És perillosa l'autofàgia?
No: és un procés essencial per a la vida. El que pot ser perillós és dejunar molts dies sense supervisió, sobretot si tens diabetis, prens medicació o has tingut un trastorn de la conducta alimentària.
En resum
- L’autofàgia és el reciclatge diari de les teves cèl·lules, i el seu estudi va guanyar un Nobel el 2016.
- Les hores de dejuni que circulen vénen de ratolins: en persones, encara no se sap quantes en calen.
- Moure’t, dormir bé i respectar el dejuni nocturn és el més sensat; els dejunis llargs, només amb un metge.
Fonts i referències
- Nobel Assembly. Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2016, Yoshinori Ohsumi. nobelprize.org
- López-Otín C, Blasco MA, Partridge L, Serrano M, Kroemer G. Hallmarks of aging: an expanding universe. Cell 2023;186:243–278. cell.com
- Bensalem J, et al. Intermittent time-restricted eating may increase autophagic flux in humans: an exploratory analysis. J Physiol 2025;603(10):3019–3032. doi:10.1113/JP287938
- Bensalem J, et al. Basal autophagic flux measured in blood correlates positively with age. GeroScience 2023. PMC10643809
- Pietrocola F, et al. Metabolic effects of fasting on human and mouse blood in vivo. Autophagy 2017. doi:10.1080/15548627.2016.1271513
- Alirezaei M, et al. Short-term fasting induces profound neuronal autophagy. Autophagy 2010;6:702–710.
- Jamshed H, et al. Early time-restricted feeding improves 24-hour glucose levels and affects markers of the circadian clock, aging, and autophagy in humans. Nutrients 2019;11(6):1234. mdpi.com
- Pietzner M, et al. Systemic proteome adaptions to 7-day complete caloric restriction in humans. Nat Metab 2024;6:764–777. nature.com
- Prolonged fasting promotes systemic inflammation and platelet activation in humans. Mol Metab 2025. PMC12088818
- Effects of seven days’ fasting on physical performance and metabolic adaptation during exercise in humans. Nat Commun 2024. nature.com
- Pietrocola F, et al. Coffee induces autophagy in vivo. Cell Cycle 2014;13:1987–1994. doi:10.4161/cc.28929
- He C, et al. Exercise-induced BCL2-regulated autophagy is required for muscle glucose homeostasis. Nature 2012;481:511–515.
- Kiechl S, et al. Higher spermidine intake is linked to lower mortality. Am J Clin Nutr 2018;108(2):371–380. Schwarz C, et al. Effect of spermidine supplementation on cognition (SmartAge). JAMA Netw Open 2022;5:e2213875.
- García-Prat L, et al. Autophagy maintains stemness by preventing senescence. Nature 2016;529:37–42. Nota del VHIR
- ClinicalTrials.gov. NCT04842864. clinicaltrials.gov
- Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición (SEEN). El ayuno intermitente como tendencia. seen.es (PDF); nota de premsa del 63è Congrés SEEN (2022). seen.es
- Mayo Clinic. Ayuno intermitente: los beneficios. mayoclinic.org
- Nutrimedia (UPF i Centre Cochrane Iberoamericà). El ayuno intermitente probablemente ayuda a perder algo más de peso que una dieta baja en calorías, 2026. upf.edu
- Harvard Health Publishing. Is intermittent fasting safe for older adults? health.harvard.edu
- Institut Nacional del Càncer (EUA). Definició d’autofàgia. cancer.gov
Aquest article és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Abans de canviar la teva alimentació o fer dejunis, consulta el teu metge, sobretot si tens alguna malaltia o prens medicació.
Té sentit el dejuni en el teu cas? Valorem amb tu si té sentit, amb el teu historial al davant. El nostre equip de medicina de longevitat, amb especialistes com el Dr. Ivan Ibáñez (fisiologia de l’exercici, longevitat i nutrició metabòlica), t’ajuda a decidir amb criteri.



